Concurs en dues fases per a la definició del Parc del Nord de Sabadell. Proposta classificada per a la segona fase,juntament amb els equips: Batlle i Roig; Isabel Bennassar; BAMMP arquitectes i associats; Eduard Fenoy; Architectures et Payage.

L'àmbit del Parc del Nord actualment no és ni parc ni àmbit. Tan sols és la voluntat (posada de manifest amb l'existència del propi concurs) de què mitjançant un seguit de processos desencadenats per aquest concurs acabi sent alguna cosa reconeixible a la que anomenar-la "parc".

Si la definició és sempre posterior a la cosa, en aquest cas ens trobem que no, que és la definició la que conformarà la cosa, el parc.

La dificultat és doncs la d'endreçar sota una mateixa idea un seguit d'espais diversos, inconnexes i amb uns límits difusos.

L'excusa, el "McGuffin" de la nostra intervenció, és proposar un creixement literalment orgànic, entendre el parc com a un organisme vegetal amb unes tiges de camins de les que pengen fulles d'activitats. Creiem que els posteriors punts justificaran abastament la tria d'aquesta imatge per a articular els diferents espais per tal d'entendre'ls lligats a una mateixa idea de lloc.

Volem que del bosc de Can Deu al parc de la Clota es pugui travessar Sabadell sense perdre la "sensació" de bosc, sense oblidar però que la imatge de bosc dins de la ciutat és un artifici, un artifici que rep el nom de "parc".

Tenim doncs un camí (o camins) longitudinal i molt llarg, de sota bosc. A una rasant inferior a l'entorn, en una fondalada (per tenir un bosc ens caldrà aigua, i si no en volem aportar haurem de retenir la que hi arribi). La situació deprimida del camí escurça les visuals, deixem de tenir tota l'estona un horitzó llunyà al que adreçar-nos. Creiem que aquesta vista curta fa més ric el recorregut doncs contrasta amb els punts en què remuntem la rasant i aconseguim puntualment una visió més general. Al costat d'aquest camí, de tant en tant, una clariana alta i pelada acollirà diferents usos (els jocs per a infants, jocs per a no tan infants i avis, esbarjo per a gossos...).

Al nord, en paral·lel, un camí de cornisa recull els petits espais dels actuals darreres de Sabadell damunt del riu Ripoll, un camí que té la voluntat de capgirar el darrere en davant.

Ens queda un element de cosit que creiem vital: unes "grapes" verdes transversals a la proposta que lliguen el centre de Sabadell amb la cornisa, passant per l'√†mbit estricte del propi parc. Aquestes grapes verdes s√≥n vials dels que n'hem buidat el contingut rodat intens, en permetem l'√ļs rodat per tal d'arribar als guals que corresponguin, per√≤ n'hem aixecat el paviment per fer-los talment corredors verds.

Dins del parc, hem realitzat un treball de reconeixement de les traces existents fruit dels camins que espontàniament la gent ha anat creant damunt dels actuals descampats. Els entenem com a camins amb memòria dels que més val fer-se'n amic que lluitar a la contra i provar d'esborrar-los. Són cartografies dibuixades amb la sola de la sabata i el caminant que fa camí ho fa amb passes indelebles.

FITXA T√ąCNICA: Isidre Santacreu Tud√≥ i Sandra Moliner, arquitectes.
Col·laboradors: Víctor Navarro i Albert Rabaza, arquitectes.
Promou: Ajuntament de Sabadell.
Data del concurs: 2018

http://santacreu-moliner.com/files/gimgs/56_eix-viu.jpg