Casa Pianos, 2009

La Casa Pianos és un habitatge situat a la falda del Montseny. Una casa per a una mestra i un físic amb dos fills ja independitzats però pianistes ambdós. I la jove. Així que trobar un lloc per al piano era obligat. I no es va trobar. No es va decidir. Així, doncs, el piano havia de poder anar a qualsevol lloc. Mentrestant se'ns va demanar de posar especial interès en un racó del jardí, a l'obaga de la parcel·la. Aquest solar pertanyia de feia molts anys a la família, un terreny on arribar-s'hi a fer una costellada, a passar un diumenge. I d'anar-hi una i una altra vegada en va sortir una especial relació amb aquest bocí de solar, cap al que la casa es plega, tancant un jardí d'estiu (el nord, la fresca).

La dificultat de concebre un habitatge a√Įllat recau en qu√® el client entengui que una casa voltada de natura no pot repetir l'esquema d'un pis a la ciutat on els l√≠mits entre el dins i el fora estan molt ben definits. Aqu√≠, en canvi, els espais que m√©s es gaudiran s√≥n els m√©s ambigus, els fores aixoplugats per un r√†fec de la casa que es dispara cap enfora, o un interior que queda atrapat per un corredor visual que travessa la casa i ja no saps on coi est√†s.
































FITXA T√ąCNICA: Arquitecte: Isidre Santacreu Aparellador: Manel Gonz√†lez Solanes. C√†lcul d'estructures: Juan Pablo Rodr√≠guez Adalia. Promou: Fam√≠lia Parra.



Enllà, ella.
© Isidre Santacreu 2009


Z.
© Isidre Santacreu 2009


Gàrgola.
© Isidre Santacreu 2009


Ràfec.
© Isidre Santacreu 2009


Des del garatge.
© Isidre Santacreu 2009


La nàpia de la casa.
© Isidre Santacreu 2009


Llom de balena.
© Isidre Santacreu 2009


Ferotge.
© Isidre Santacreu 2009


Una alzina balla un twist.
© Isidre Santacreu 2009


Alzina amb joc de malucs.
© Isidre Santacreu 2009